LES GERMANES VOLEN

Quan divendres vaig arribar a casa, al celobert hi havia una despulla seca de cuereta, el plomissol escampat... algun ocellot se n'ha alimentat. L'esforç exemplar de les cueretes per salvar la dèbil petitona és tan extraordinari, tan bell... Si mereixen un homenatge tenen el meu.

LES CUERETES DEIXEN EL NIU

He deixat les cueretes tranquil.les i he pujat més aprop de les muntanyes cercant l'aire fresc. De tota manera hi penso. Haurà emprès el vol, la petitona? Té algun problema físic, un xic dèbil encara... no m'atreveixo a pensar en problemes psicològics. La petita, l'última, empesa per les germanes afamades, més fortes... en veure's sola i poder gaudir de totes les atencions... He comprovat que durant tres dies estan per ella amb una dedicació que commou. Que visquin els ocells, lliures!

VIDA AL CELOBERT

Divendres n'hi havia dues al niu, dissabte quedava la petitona tota sola. Ben plomada i alimentada, les germanes han volat i ella es fa pregar. Avui dilluns respòn al piular dels pares amb un piu, que sembla dir sí, però les ales no se li obren. Això que la insistència és remarcable. Es fa el silenci, penso que potser ja ha volat, però ho fa precàriament. Resta a terra del celobert, com amagada darrera una torreta. Ha volat i ha aterrat!
És una meravella sentir la coordinació de diàleg i expressió que es produeix entre els adults ocupats de la petita i espaordida cuereta. Li baixen mosquits perquè agafi força i l'hi expliquen amb cançó i gest com ho ha de fer per volar. La mare, o el pare, baixa dels carenats on s'ha passejat explicant i fa volada vertical, batre d'ales i posada als esglaonats del celobert. Es veu tan clar com ho ha de fer... la petitona s'ho mira amb atenció... Gosarà intentar-ho?

LES CUERETES CREIXEN

Encara obren la boqueta a la més lleu remor, però la tanquen tot seguit. Saben que no són les cueretes adultes, pare i mare i algun altre parent potser enfeinadíssims cercant aliment, l'energia de la vida. La pell rosada s'ha cobert d'una pelusseta grisa; els ulls tancats encara.

NEIXEN LES CUERETES

Aquest migdia no me n'he sabut estar. M'asseguro que la cuereta mare no és al niu i miro. Uns pilotets de carn rosada amb fins pèls grisos i un ou almenys per obrir. Els comptes no els he pogut fer, però els he filmat uns segons. Amb la meva fressa es movien.

EL NIU D'ESTIU AMB CINC OUS

Niu acollidor. Diumenge de la setmana passada, el primer ou, dilluns el segon i així cada dia un, fins a dijous. Ara la cuereta mare gairebé no es mou del niu, sempre covant. Jo no miro, perquè obrir el porticó de la finestra és clavar-li un ensurt i no s'ho mereix. Esperem quinze dies... Potser aquest diumenge, 20 ja tindrem el primer pollet.

NIU EN FORMA

La caminada de bon matí ha estat fantàstica. Des de la Torre de Castellnou, la vall del Llobregat amb la lleu boira retallant els carenats, la verdor dels pins tan joves i tan ben regats enguany, una delícia.

Quan a mig dia he arribat a casa he mirat al terra del celobert i ni un bri de palla. Canvio el qualificatiu que he donat a les cueretes. No es mereixen el de sapastres, sinó el de polides. Polides, treballadores, bones constructores. A l'hora de marcar el niu amb els materials més fins han tingut tanta cura, que no els ha caigut ni un pèl. A fe de Déu que els ha quedat un niu acollidor!

I JO QUÈ ?

Em sento més sapastre que les cueretes intentant unificar escrit i fotos. No me'n surto. i he acabat la paciència.

UN XIC SAPASTRES

UN XIC SAPASTRES

Van començar la setmana passada amb unes palletes escampades i no paren. Els cau material, no es desanimen, ja en tenen un munt considerable. Mirant la finestra per fora, surten palles entre la repisa i la persiana, per això i pel que els cau dic que són sapastres. Potser són joves i no han tingut temps d'aprendre les regles de la polidesa, o això és una cosa personal com en el cas dels humans. Això no ho sé. Jo veig que són molt treballadores i va tot el meu cor en el desig que tirin endavant i que tinguin més sort que en el primer niu d'aquesta primavera fresca i plujosa.

DEL POLLO A SANT JERONI DE LA MURTRA

Dissabte pujava al turó del Pollo, des de Santa Coloma passant per la font de Sant Roc, poblat ibèric inclòs, camins molt ben traçats, vistes a la gran ciutat fins al mar, muntanyes de Montserrat, la Mola... Un sol de justícia, un tel de calitja, flors esclatants i moltes ganes de caminar. Vaig ser sis anys treballant a la jove ciutat i no hi havia pujat encara. Al cim l'aire era fresquet, molt agradable. Vaig pujar també al turonet de Sant Climent i vaig baixar a Sant Jeroni de la Murtra, decadent, però bellissim. I seguint el camí antic, fins a Badalona.

DUES LLEBRES I UN CONILL

De bon matí amb la fresqueta, hom pot gaudir de la llum intensa, de les flors als marges del camí polsós (fa quatre dies que no plou i ja ens hi havíem acostumat). Algún camp ja era segat, la palla eixuta no fa gaire volum. Passat el Camp de l'Abadal han sortit dues llebres corrent i poc més tard un conill. Al bassal vora el pont de la via del tren raucaven les granotes. I una munió de petites papallones de visita alegre. En arribar a Santa Anna he llegit el poema de mossèn Colom i m'he recordat del Modest. Trobo a faltar les seves paraules quan l'anava a veure i em deia:

-Avui he sentit el teu pare recitar...

Eren grans amics. Jugaven a escacs, parlaven de poesia, de la vida. Enguany el pare hauria fet cent anys. I en fa vint que ens deixà.

HONOR A SANT PERE REGALAT

Res més lluny de la meva intenció que martiritzar Sant Pere Regalat. Els errors fan via... Honor i glòria a totes les forces naturals i influències espirituals que han fet possible l'acompliment de la dita de ploure quaranta dies seguits. Sóc tan feliç de veure el Llobregat treballador amb les rescloses ufanes, la verdor dels arbres, les flors de mil colors, els camins sense pols, les fonts revingudes, les rieres amb posat de riu...

LES ENRAMADES

Aquesta pluja que des de Sant Pere Màrtir, sortosament no ens deixa, va remullar a gust els carrers enramats de Sallent.

SANT SEGIMÓN

En un breu replà del vessant nord del Matagalls, s'alça l'ermita de Sant Segimón i el gran casal en vies de reconstrucció. No hi ha lloc per a res més, només pendents. El camí que hi puja des de Viladrau és d'una bellesa corprenedora, potser més ara, en encetar el mes de maig quan els faigs comencen a vestir-se de verd tendríssim i esclaten les petites flors dels marges. El que m'ha entusiasmat és el bosc de castanyers, pel gruix de les soques; n'hi ha molts que dues persones no arriben a abraçar-los. La riera i els salts d'aigua generosa acaben de perfilar l'indret màgic.

SILENCI AL CELOBERT

Massa fred potser. Els altres nius els havien fet a l'estiu. Jo pensava que feia massa calor, però les cueretes es desenvolupaven bé i arribava el moment d'alçar el vol. Era un aprenentatge ràpid, d'excel.lent mestratge. Pacient, d'antiga saviesa. (Potser aquest concepte no és adient; a mi m'agrada dir-ho així)
Aquesta niuada no ha tingut sort. M'ha semblat veure dues cueretes volar, o les he volgut reconèixer... De segur només sé que n'hi ha tres, amb la palla del niu sota la terra del cim del turó. M'hi va acompanyar el gosset i em va semblar que respectava el gest, fou un consol.

DESPRÉS DE LA PLUJA

Com si s'haguéssin despertat després de l'hivernada, de bon matí ha començat l'anar i venir dels pares amb el preuat aliment. A un senyal concret de la cuereta amb el bec carregat, responen els menuts amb una piuladissa finíssima. Quan la cuereta se'n va i jo obro el porticó de la finestra, el silenci és absolut.

ELS POLLETS DORMEN

Em pregunto, amb aquesta pluja tan continuada, necessària i benvinguda, com s'ho fan els ocells per alimentar els seus pollets? Que decreix l'activitat és un fet. La gana deu quedar com esmortuïda. Si més no, quan he pogut fer la foto estaven quietets, com adormits...

BOCA OBERTA

El pollet de la boca tan oberta deu saber que li tocarà el torn quan arribi la mare. Em sap greu que amb el sorollet que he fet s'hagin pogut confondre. Jo no tinc cap mosquit...

pollets al niu

He estat dies sense mirar el niu per por de distreure la dedicació intensa dels responsables. És cert que ho he intentat més d'una vegada, però en apartar la cortina, l'ombra de la cuereta mare vetllant el niu m'ha fet tirar enrera. Avui he pogut veure el miracle. Tots els pollets nascuts, amb poc pèl, pell rosada...

NIU AMB 5

El niu de cueretes ja té cinc ous

foto de somni

Aquesta foto m'agradaria poder-la fer, que vol dir poder veure aquests grans ocells allà on són.

DARRERA LA PERSIANA

Les cueretes tenen el niu a la repisa de la finestra del celobert. Entren per aquest espai triangular que deixa la persiana i aporten materials, fan el niu, ponen i coven els ous... I no es deixen veure, són geloses de la seva intimitat. Jo, si sé que hi són no obro mai per veure el niu, no vull que tinguin cap ensurt. Ara han de donar escalfor i no vull pas que la meva curiositat trenqui la meravella.

NIU AMB 3

El niu amb tres ous.

SANT NAZARI

El bosc de la Grevolosa mereix més imatges. N'hi poso una de Sant Nazari.

LA GREVOLOSA

La fageda de la Grevolosa és un miracle de la naturalesa. Els brots comencen a esclatar en fulles, verd tendríssim. Al fons de la vall, s'alcen alts, ferms, bellíssims.

Pluja suau, generosa en extensió. Sembla la que demana l'Espriu. Tan de bo segueixi així. la natura fa el seu curs, sortosament. Si quan fa sol les cueretes no es deixen veure, amb la pluja...
El seu treball és impecable. De bon matí, un ou més. Ja són dos pigadets al niu.

El niu força a punt

Les meves companyes i el profe ben entregats a la tasca tecnològica i artística.

Des de l'entrada de l'institut es veu el campanar així, com si no hi hagués cap disbarat arquitectònic. Els núvols emmarquen el campanar, senzill, però bell. M'agradaria veure'l així sempre. .

NIU EN CONSTRUCCIÓ

El Mingu diu que sembla un munt de palla, la Pilar diu que s'inicia un pessebre. La foto és d'avui, a la repisa de la finestra de la meva cambra. L'he oberta furtivament en un moment que les cueretes no hi eren. És un niu de cueretes en construcció. Com que he pogut gaudir de tot el procés en tres ocasions, espero la continuïtat. Aviat vindrà la feina delicada de guarnir el fons del niu amb pèls i palletes molt fines que acolliran els ous pigadets que la cuereta femella pondrà, un cada dia.