Divendres n'hi havia dues al niu, dissabte quedava la petitona tota sola. Ben plomada i alimentada, les germanes han volat i ella es fa pregar. Avui dilluns respòn al piular dels pares amb un piu, que sembla dir sí, però les ales no se li obren. Això que la insistència és remarcable. Es fa el silenci, penso que potser ja ha volat, però ho fa precàriament. Resta a terra del celobert, com amagada darrera una torreta. Ha volat i ha aterrat!
És una meravella sentir la coordinació de diàleg i expressió que es produeix entre els adults ocupats de la petita i espaordida cuereta. Li baixen mosquits perquè agafi força i l'hi expliquen amb cançó i gest com ho ha de fer per volar. La mare, o el pare, baixa dels carenats on s'ha passejat explicant i fa volada vertical, batre d'ales i posada als esglaonats del celobert. Es veu tan clar com ho ha de fer... la petitona s'ho mira amb atenció... Gosarà intentar-ho?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada