De bon matí amb la fresqueta, hom pot gaudir de la llum intensa, de les flors als marges del camí polsós (fa quatre dies que no plou i ja ens hi havíem acostumat). Algún camp ja era segat, la palla eixuta no fa gaire volum. Passat el Camp de l'Abadal han sortit dues llebres corrent i poc més tard un conill. Al bassal vora el pont de la via del tren raucaven les granotes. I una munió de petites papallones de visita alegre. En arribar a Santa Anna he llegit el poema de mossèn Colom i m'he recordat del Modest. Trobo a faltar les seves paraules quan l'anava a veure i em deia:
-Avui he sentit el teu pare recitar...
Eren grans amics. Jugaven a escacs, parlaven de poesia, de la vida. Enguany el pare hauria fet cent anys. I en fa vint que ens deixà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada