
Com si s'haguéssin despertat després de l'hivernada, de bon matí ha començat l'anar i venir dels pares amb el preuat aliment. A un senyal concret de la cuereta amb el bec carregat, responen els menuts amb una piuladissa finíssima. Quan la cuereta se'n va i jo obro el porticó de la finestra, el silenci és absolut.
2 comentaris:
Els dissabtes anàvem a veure la meva mare a casa seva amb tots els nens. El més gran devia tenir deu o dotze anys. Ella els cuidava i nosalttres descansàvem una mica de la feina de tota la setmana anant a donar una volta per Manresa.
Ella, contenta de tenir-los tranquils i calladets, quan tornàvem a casa i es despertava la "piuladissa" -aquella no era gens fina sinó que era un avalot total-, ella, deia, es desesperava.. :))
Estem fetes un garbuix, en Mingu cada dia ens ho posa mes dificil, en fi per això venim al curset.
Salutacions a les cueretes!!!
Publica un comentari a l'entrada