Com si s'haguéssin despertat després de l'hivernada, de bon matí ha començat l'anar i venir dels pares amb el preuat aliment. A un senyal concret de la cuereta amb el bec carregat, responen els menuts amb una piuladissa finíssima. Quan la cuereta se'n va i jo obro el porticó de la finestra, el silenci és absolut.dilluns, 12 de maig del 2008
DESPRÉS DE LA PLUJA
Com si s'haguéssin despertat després de l'hivernada, de bon matí ha començat l'anar i venir dels pares amb el preuat aliment. A un senyal concret de la cuereta amb el bec carregat, responen els menuts amb una piuladissa finíssima. Quan la cuereta se'n va i jo obro el porticó de la finestra, el silenci és absolut.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Els dissabtes anàvem a veure la meva mare a casa seva amb tots els nens. El més gran devia tenir deu o dotze anys. Ella els cuidava i nosalttres descansàvem una mica de la feina de tota la setmana anant a donar una volta per Manresa.
Ella, contenta de tenir-los tranquils i calladets, quan tornàvem a casa i es despertava la "piuladissa" -aquella no era gens fina sinó que era un avalot total-, ella, deia, es desesperava.. :))
Estem fetes un garbuix, en Mingu cada dia ens ho posa mes dificil, en fi per això venim al curset.
Salutacions a les cueretes!!!
Publica un comentari a l'entrada