DEL POLLO A SANT JERONI DE LA MURTRA

Dissabte pujava al turó del Pollo, des de Santa Coloma passant per la font de Sant Roc, poblat ibèric inclòs, camins molt ben traçats, vistes a la gran ciutat fins al mar, muntanyes de Montserrat, la Mola... Un sol de justícia, un tel de calitja, flors esclatants i moltes ganes de caminar. Vaig ser sis anys treballant a la jove ciutat i no hi havia pujat encara. Al cim l'aire era fresquet, molt agradable. Vaig pujar també al turonet de Sant Climent i vaig baixar a Sant Jeroni de la Murtra, decadent, però bellissim. I seguint el camí antic, fins a Badalona.

DUES LLEBRES I UN CONILL

De bon matí amb la fresqueta, hom pot gaudir de la llum intensa, de les flors als marges del camí polsós (fa quatre dies que no plou i ja ens hi havíem acostumat). Algún camp ja era segat, la palla eixuta no fa gaire volum. Passat el Camp de l'Abadal han sortit dues llebres corrent i poc més tard un conill. Al bassal vora el pont de la via del tren raucaven les granotes. I una munió de petites papallones de visita alegre. En arribar a Santa Anna he llegit el poema de mossèn Colom i m'he recordat del Modest. Trobo a faltar les seves paraules quan l'anava a veure i em deia:

-Avui he sentit el teu pare recitar...

Eren grans amics. Jugaven a escacs, parlaven de poesia, de la vida. Enguany el pare hauria fet cent anys. I en fa vint que ens deixà.

HONOR A SANT PERE REGALAT

Res més lluny de la meva intenció que martiritzar Sant Pere Regalat. Els errors fan via... Honor i glòria a totes les forces naturals i influències espirituals que han fet possible l'acompliment de la dita de ploure quaranta dies seguits. Sóc tan feliç de veure el Llobregat treballador amb les rescloses ufanes, la verdor dels arbres, les flors de mil colors, els camins sense pols, les fonts revingudes, les rieres amb posat de riu...

LES ENRAMADES

Aquesta pluja que des de Sant Pere Màrtir, sortosament no ens deixa, va remullar a gust els carrers enramats de Sallent.