Sempre ens cal la pluja, però enguany jo diria més que mai, si més no pels nostres records. La sequera, la calor persistent d'aquest estiu, ha estat molt difícil de suportar. i la natura és tan agraïda que, amb quatre gotes ja torna el verd. Dilluns caminava als entorns de Viladordis i vam resseguir el bosc cremat aquest estiu. Soques negres, tristor... Però el roures rebroten i al peu dels arbres cremats, la verdor del llentiscle.