LES CUERETES CREIXEN

Encara obren la boqueta a la més lleu remor, però la tanquen tot seguit. Saben que no són les cueretes adultes, pare i mare i algun altre parent potser enfeinadíssims cercant aliment, l'energia de la vida. La pell rosada s'ha cobert d'una pelusseta grisa; els ulls tancats encara.

NEIXEN LES CUERETES

Aquest migdia no me n'he sabut estar. M'asseguro que la cuereta mare no és al niu i miro. Uns pilotets de carn rosada amb fins pèls grisos i un ou almenys per obrir. Els comptes no els he pogut fer, però els he filmat uns segons. Amb la meva fressa es movien.

EL NIU D'ESTIU AMB CINC OUS

Niu acollidor. Diumenge de la setmana passada, el primer ou, dilluns el segon i així cada dia un, fins a dijous. Ara la cuereta mare gairebé no es mou del niu, sempre covant. Jo no miro, perquè obrir el porticó de la finestra és clavar-li un ensurt i no s'ho mereix. Esperem quinze dies... Potser aquest diumenge, 20 ja tindrem el primer pollet.

NIU EN FORMA

La caminada de bon matí ha estat fantàstica. Des de la Torre de Castellnou, la vall del Llobregat amb la lleu boira retallant els carenats, la verdor dels pins tan joves i tan ben regats enguany, una delícia.

Quan a mig dia he arribat a casa he mirat al terra del celobert i ni un bri de palla. Canvio el qualificatiu que he donat a les cueretes. No es mereixen el de sapastres, sinó el de polides. Polides, treballadores, bones constructores. A l'hora de marcar el niu amb els materials més fins han tingut tanta cura, que no els ha caigut ni un pèl. A fe de Déu que els ha quedat un niu acollidor!

I JO QUÈ ?

Em sento més sapastre que les cueretes intentant unificar escrit i fotos. No me'n surto. i he acabat la paciència.

UN XIC SAPASTRES

UN XIC SAPASTRES

Van començar la setmana passada amb unes palletes escampades i no paren. Els cau material, no es desanimen, ja en tenen un munt considerable. Mirant la finestra per fora, surten palles entre la repisa i la persiana, per això i pel que els cau dic que són sapastres. Potser són joves i no han tingut temps d'aprendre les regles de la polidesa, o això és una cosa personal com en el cas dels humans. Això no ho sé. Jo veig que són molt treballadores i va tot el meu cor en el desig que tirin endavant i que tinguin més sort que en el primer niu d'aquesta primavera fresca i plujosa.