Abui magradat la clase i la prufesora 

Ens cal la pluja

 Sempre ens cal la pluja, però enguany jo diria més que mai, si més no pels nostres records. La sequera, la calor persistent d'aquest estiu,  ha estat molt difícil de suportar. i la natura és tan agraïda que, amb quatre gotes ja torna el verd. Dilluns caminava als entorns de Viladordis i vam resseguir el bosc cremat aquest estiu. Soques negres, tristor... Però el roures rebroten i al peu dels arbres cremats, la verdor del llentiscle.

                  

                             Montserrat, faci el temps que faci, sempre meravella.

Coaner

COANER, un petit paradís del Bages.

 Malgrat la calor d'aquests últims dies, hem sortit a caminar a les vuit. En Miquel, que coneix bé aquests paratges, ens ha triat uns corriols frescals entre arbres i amb unes vistes precioses. 

peu de foto típic

 Montserrat desert

No ho havia vist mai. I m'agradaria no tornar-ho a veure. Aquesta pandèmia no ens deixa moure. El primer dia però, comença el març del 2021, m'enfilo 3/4 amunt. M'acompanya l'exhuberància vegetal que em fa feliç. La plaça del monestir sense ningú, la basílica deserta. Un cartell avisa de l'única missa, a les 11h. Pujo les escales amb el so de les campanes que criden als fidels a missa. A mi m'acompanyen. Duc el so de les campanes al cor.

Culminació de les classes d'informàtica

Reporteres-botàniques a la Plaça Gran

Dirigides pel Mingu  hem observat tres tipus d'arbres: l'om siberià, el til.ler de fulla gran i el roure martinenc. Són tots de fulla caduca adients per fer ombra quan cal; al calorós estiu.

Detall del til.ler de la banda més assolellada.

Til.ler (amb els "fruits grocs" de la temporada)

Detall de les fulles del roure martinenc

Roure martinenc

Fruit del til.ler

Til.ler de fulla gran

Fulles de l'om siberià

Om siberià, molt resistent a les plagues.

Seguint amb interès les instruccions...

el Pont Vell de SALLENT

Sempre m'agrada passar pel Pont Vell del meu poble, però després d'aquest temps de pluges encara més. L'aigua baixa amb força per la resclosa i mirar-la m'és molt plaent. M'hi encallaria, però avui vull pujar al serrat del Xipell i veure el riu, els horts, el parc, les cases del poble a vista d'ocell. I els records vénen...

I m'agafa la pluja passats els Quatre Cantons. Benvinguda pluja que farà créixer encara més l'estimat Llobregat.